Ucraïna i la ‘permacrisi’ marcaran l'agenda internacional del 2023

La permacrisi o crisi permanent és un “període prolongat d’inestabilitat i inseguretat, especialment el que resulta d’una sèrie d’esdeveniments catastròfics”, per al diccionari d’anglés Collins, que l’ha considerada la paraula de l’any 2022. La guerra a Ucraïna ha marcat la resta del món els darrers mesos i, segons el laboratori d’idees CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), aquesta situació marcarà també l'any que comença. 

Les conseqüències globals de la invasió de l’exèrcit rus de territori ucraïnés el passat 24 de febrer “incideixen de manera directa en l’empitjorament de les condicions de vida”, cosa que es tradueix en un malestar i protestes ciutadanes que enguany “aniran a més”.  

Més de 90 països han registrat mobilitzacions per la falta d’accés als béns públics durant el 2022 i enguany el CIDOB destaca cinc regions que marcaran l’agenda internacional: el Sahel, el veïnat de Rússia, l’Iran, Taiwan i el Mediterrani oriental.

Els colps d’estat en països com Mali o Burkina Faso fan posar el focus en el Sahel, que viu un enduriment de les hostilitats i la inestabilitat política. El 2023 les veus expertes preveuen que l’estratègia dels diferents grups jihadistes augmente la violència contra la població civil i agreuge la situació humanitària de milions de persones.

A l’Àsia Central, el Kazakhstan ha iniciat un distanciament del Kremlin arran de la decisió d’invadir Ucraïna i cap de les repúbliques centreasiàtiques ha reconegut l’annexió de Crimea i el Donbass. Altres països veïns de Rússia com Armènia i Geòrgia s’han vist afectats negativament per l’èxode de població russa.

Pel que fa a l’Iran, no s’espera que s’arribe a signar cap acord nuclear en els pròxims mesos i el país continua produint urani enriquit al 60%. La persistència del moviment de contestació a l’Iran se suma a la implicació de Teheran en la venda d’armes a Rússia i la consolidació d’una aliança entre les monarquies del Golf i Israel contra la república islàmica. 

L’statu quo a l’estret de Taiwan, segons CIDOB, probablement es mantindrà fins a l’estiu, sempre que no hi haja visites com la de Nancy Pelosi l’any passat. La reunió entre els presidents de la Xina, Xi Jinping, i dels Estats Units, Joe Biden, durant la cimera del G20 hauria aconseguit rebaixar tensions. La proximitat de les eleccions presidencials a Taiwan, previstes per al gener del 2024, podrien tindre un efecte desestabilitzador.

A l’altra banda del Mediterrani, la sincronització electoral a Turquia, Grècia i Xipre podria empitjorar l’actual escalada verbal, les provocacions i les accions unilaterals. La victòria de Netanyahu, que encapçalarà l’executiu israelià amb els seus socis ultradretans i ultraortodoxos, podria agreujar les tensions a Palestina.